No visualitzes aquest correu correctament? Fes clic aquí
L'examen de selectivitat sobreviu a les polítiques educatives dels diferents governs

 

Més selectivitat, menys Batxillerat

 
Una ocurrència del president de la CRUE posa en evidència la disparitat de criteris en matèria de política universitària


JORDI CASABELLA
Pocs dies abans que a Catalunya una munió de veus reivindiqués un examen de selectivitat menys memorístic i més competencial, a partir d'unes declaracions del secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, realitzades en aquest sentit, el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va demanar al Congres dels Diputats que les proves d'accés a la universitat guanyin pes en detriment del Batxillerat (avui la proporció és de 60/40 a favor de l'expedient del batxiller si només es té en compte la fase general, però ja es poden decantar clarament del costat de la prova d'accés a la universitat quan entra en joc la fase específica). 

Segundo Píriz, veterinari i rector de la Universitat d'Extremadura, va admetre, abans de formular la seva proposició, que no era un especialista en la qüestió, però tot i això no se'n va estar de dir que ell volia un examen "just" i que quan es creu en la justícia s'ha de donar més valor a la selectivitat i menys al Batxillerat, amb l'argument que s'ha de fer servir la mateixa vara de mesurar per a tothom.

Aquesta idea no se sap que tingui cap suport de cap expert, ni dels de veritat ni dels fatxendes, de cap color polític (a no ser que estés reivindicant la revàlida, paraula que no va pronunciar), que es queixen que el segon any de Batxillerat s'ha convertit en un curs accelerat per preparar la selectivitat, privant als estudiants de coneixements (continguts i si es vol habilitats), en favor d'unes sessions d'entrenament que els garanteixin el passaport a la universitat.  

Píriz encara en va dir una altra: va reclamar que un major nombre de joves vagi a la universitat, perquè "Europa ens està dient que el 2020 hem de tenir el 40% dels joves a les aules universitàries". Es comprensible que Píriz defensi el que és seu, però el president dels rectors no pot ignorar que, al costat del desig que va expressar, el país (i també ens ho diu Europa) té un repte més urgent: atreure joves cap a un altre tipus de formació superior com és l'FP.

La resta de la intervenció del rector d'Extremadura va ser tan previsible com la dels diputats de la comissió d'educació, concentrats no tant en plantejar qüestions pertinents com a escoltar-se ells mateixos.

COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT
Just l'endemà van comparèixer al Parlament de Catalunya, també en comissió, els rectors de les universitats de Vic (UVic-UCC), Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i Lleida (UdL) i la rectora de l'Autònoma de Barcelona (UAB). Les intervencions del rector de la URV, Josep Anton Ferré, i de la UdL, Roberto Fernández, ben construïdes, van intentar provocar una reacció de solidaritat en l'auditori. La rectora de la UAB, Margarita Arboix, però, va ser la més incisiva: "Vostès m'han decebut. N'esperava més", va etzibar als diputats després de retreure'ls que no es destinin més diners a les universitats. Els parlamentaris que encara no havien tocat el dos, però, estaven més interessats en explicar d'on eren, on havien estudiat, quin article havien publicat i si estaven a favor o en contra del procés, i en fer-se retrets mutus, que en plantejar alternatives per alleugerir les penúries, i no nomès les econòmiques, que pateix la universitat. Ferré i Fernández els ho van fer notar, educadament, al final de l'acte. Una vegada més va quedar palès que, també en matèria d'universitats, cada mestre té el seu llibre.

Val a dir que els rectors tampoc es posen d'acord. Els de les universitats públiques més grans, Universitat de Barcelona (UB), Autònoma (UAB) i Politècnica (UPC), reclamaven un dilluns al matí d'aquest mes de juny més diners en una compareixença pública, mentre que la resta dels dirigents de les universitats també públiques o no tenia coneixement de l'acte o n'havia tingut notícia el divendres anterior a la tarda. Contrasta també la reivindicació de les tres grans universitats, que concentren un 70% de l'alumnat, amb les paraules que el rector de Lleida, que podria substituir Píriz al capdavant de la CRUE a la tardor, va emfatitzar en la seva intervenció al Parlament: "No volem (a la UdL) universitats de primera i de segona".

Resumint: una vegada més tornen a ser d'actualitat les paraules que l'actual rector de la Universitat d'Oxford, Chris Patten, ministre britànic d'Educació amb Margaret Thatcher, li va dir a Juan Antonio Ortega y Díaz Ambrona, ministre d'Educació durant els anys de la UCD, quan es van conèixer: "Què difícil aquesta feina nostra. Et ve a veure molta gent i tothom té una solució diferent per al mateix problema".

Heu sentit a parlar del Pacte Nacional per la Universitat? Per provar-ho que no quedi.
Els estudis compten amb més
de 700 places de pràctiques
La UAB ofereix Turisme (també només
en anglès) al campus de Bellaterra


L'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb més de 20 anys d'experiència, programa dos graus de Turisme al campus de Bellaterra. En un dels graus la formació s'imparteix en català, castellà i anglès. L'altre s'ofereix íntegrament en llengua anglesa, però a tots dos s'han de cursar, de forma obligatòria, dues llengües estrangeres, a triar entre anglès, francès o alemany, mentre que el xinès és optatiu.

Els estudis compten amb 700 places de pràctiques, tant a Espanya com a l'estranger, i amb una borsa de treball que proporciona feina al 86% dels inscrits.

Els graus disposen de tres itineraris d'especialització (Gestió d'Empresa Turística, Planificació Turística i Comercialització i Gestió Hotelera) i del concurs de l'hotel Campus, al mateix complex universitari, per poder aplicar els coneixements teòrics adquirits. A l'escola també es poden cursar màsters oficials i propis, a més del doctorat.

Tot i que aquest curs ja no organitza més jornades de portes obertes, el centre ofereix als futurs estudiants la possibilitat de fer una visita personalitzada.
La biblioteca de la Facultat de
Comunicació Blanquerna

Les facultats de Blanquerna celebren
l'última sessió informativa del curs


Les tres facultats de Blanquerna (Universitat Ramon Llull), Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport; Ciències de la Salut, i Comunicació i Relacions Internacionals, celebren la setmana vinent les últimes sessions informatives, obertes a futurs estudiants i a les seves famílies, d'aquest curs.

A la Facultat de Psicologia, on a més del grau del mateix nom s'imparteixen els d'Educació Infantil, Primària, Logopèdia, Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, Gestió Esportiva i Pedagogia, i a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (on s'ofereixen Periodisme i Comunicació Corporativa; Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting; Comunicació Audiovisual, i Relacions Internacionals) s'han convocat per al dijous 29 de juny, a partir de les 19 hores, a les respectives seus.

Les sessions de Ciències de la Salut (Fisioteràpia, Infermèria, Nutrició Humana i Dietètica i Farmàcia, que s'ofereix conjuntament amb l'IQS) s'han organitzat per al dissabte 1 de juliol, a partir de les 10,30 del matí.

No cal confirmar assistència.
Copyright © Unportal, All rights reserved.
D'acord amb la LOPD, les teves dades seran recollides en un fitxer amb la finalitat de poder enviar aquest butlletí. Pots exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició davant Colwith Road, S.L. C/ Roger de Llúria, núm. 93, ppal 1a. Barcelona

Contacta'ns:
info@unportal.net
Reenvia-ho   Dona't de baixa   Actualitza el teu email